dimecres, 24 d’octubre del 2007

LO RIU ÉS VIDA, NO AL SANEJAMENT!

Desenes d'escombraries s'han agrupat avui en aquesta riera del terme de Cambrils el nom de la qual no podem desvetllar. Ha començat a ploure i sabien que això és un perill perquè quan plou les rieres baixen plenes de merda i la brossa es remulla i juga. Us podem parlar de casos que fan por. Son els de bosses de brossa abandonades sense companyia fa mesos en aquestes rieres, llaunes de refrescos buides (no hi ha res pitjor que una llauna de refresc buida) o papers i paperets que van caure, per sort sense fer-se mal, un dia qualsevol mentre anaven en cotxe. Quan plou i baixa merda per les rieres la brossa és feliç. Tenen sort que mai ningu neteja les rieres, mai ningu toca el seu habitat natural. El nen de la bassa tornava de les piscines municipals amb el seu amic Plorapiques quan s'han trobat desbordats d'aigua i han hagut d'esperar que baixes la marea per travessar a l'altra punta de riu merdós. Per mantenir aquestes rieres tal i com estan avui premiem diferents departaments de l'Ajuntafems. Son aquells departaments on hi treballen el que la brossa anomena carinyosament "ojos de corcho" perquè no s'hi veuen més enllà del nas. Avui toca nominació per Medi Ambient, Desenvolupament Urbà, Salut, Turisme i Relacions ciutadanes. Totes per contribuir a aquesta bona vida que té la brossa del municipi. Com sempre, si voleu veure la gran foto engrandida,
cal que apreteu a sobre. Per cert, ja tenim nou lider al ranking.

CAIGUDES: Accidents que ha patit i pateix la brossa de Cambrils i sobretot aquells objectes que viatgen en cotxe com ara els papers i paperets o les llaunes de refresc. Es dona el cas que les llaunes sempre cauen quan estan buides, un fenomen que està estudiant l'Institut Escatològic de Catalunya.

Paraula incorporada al diccionari CAMBRILS CANBRUT

2 comentaris:

mossèn ha dit...

fills meus ... la vida és un cagarru !!! ... amen

CAGARRO ha dit...

Quina santa raó que té mossèn. No sap pas com preguem cada nit, quan cau el sol i s'alça el fred que ens congela les anses a les bosses, les anelles a les llaunes i les lletres als cartrons. Preguem per despertar en un jorn on cadascu tingui el seu racó i nosaltres estiguem considerats com el que som, brossa i no pas una cosa invisible que no veu el trispartit. cacagràcies per les seves confortables paraules que transmetré ara mateix a la comunitat.